Cel·la Nòmada Estenopeica

La cel·la és un element que transforma la manera d’entendre la realitat. És una experiència que condiciona fortament, ja sigui per superar-ho, per suportar-ho, per revelar-t’hi o per combatre-la. És una experiència que configura una visió del món. A partir d’aquí, la forma de relacionar-se amb la gent, de fer les coses, de construir la vida, serà sempre en certa manera, condicionada per aquest episodi.

Aquest projecte presenta la reproducció escala 1:1 de la cel·la 398 de la Galeria 4 de la Model de Barcelona on va estar tancat durant tres anys Rafael Sardà i Llorenç (membre del Poum i soldat republicà). Amb la voluntat de comprendre els orígens de les nostres mirades heredades, transformem literalment la cel·la en un instrument per veure-hi: una càmera estenopeica gegant que fa física la idea que la cel·la conforma la mirada. En aquest petit espai aillat del món, buit i gris, l'exterior es filtra a l'interior pel petit estenop i l'inunda d'imatges. Les parets desapareixen i ens trobem al mig del paisatge, en una posició que és alhora a dins i a fora, tancada i oberta. En aquest entorn de Sant Pere de Riudebitlles que li era familiar, ara vist des de dins, creant una sèrie de paisatges interiors.