Cel·la Nòmada

La cel·la s’allibera de tot el seu pes, de la seva opressió, i es converteix en un record lleuger, on desapareixen els murs, la presó, i tota la ciutat... La cel·la viatge amb nosaltres, ens acompanya sempre més, convertida en una memòria travessada per l’aire i la natura. L’ancoratge a uns fets i uns llocs concrets, s’esvaeix a favor d’un dibuix en el paisatge com a únic testimoni que connecta aquells moments del meu avi a la presó Model com a represaliat de la dictadura i una nova sensació de llibertat.

L’accés a la cel·la on havia estat pres el meu avi em permet fer una recerca de les memòries acumulades en aquell lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades en l'espai de la cel·la, m’endinso en les relacions que sorgeixen entre els elements construïts i el fets viscuts, entre els elements físics que ens rodegen i els records que aquests generen­­­. Un projecte que acaba produint una sèrie de reflexions sobre el mateix espai de la cel·la i de la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.), juntament amb unes instal·lacions en el paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte d’aquest passat.