Murmurs

La càmara com a recolector d'informació, com si es tractés d'una fulla de paper superposada al mur y sobre la qual freguem amb un llàpis per fer sortir la textura, la forma y els colors del que hi ha a sota. La mirada rellisca sobre el mur d'una forma quasi tàctil. Es genera, per tant, unes imatges que més que re-presentar, es a dir, mostrar la fotografia com una finestra a una altra realitat, intenten presentar-la com un nou objecte, independent i autosuficient.

Fotografiar no com un caçador (Cartier-Bresson) que apunta i dispara a tot allo que es mou, ni com un pescador (Robert Doisneau) que espera el moment oportú, sinó com un recolector que va omplint la seva càmara amb tot d'objectes que troba pel camí. Entendre el mur com a receptàcle d'informació. Igual que un vinil conté en els seus solcs l'informació necessària per escoltar una melodia tocada en un altre moment, els murs registren en les seves traces la història que les ha anat conformant. No tenim el descodificador per a poder reproduïr el que va passar, pero si que podem comprovar que aquella informació hi és efectivament continguda. Fotografiar per a acomular aquesta informació, per no perdre-la. Guardar aquestes particularitats, detalls, imperfeccions per a veure si amb el temps ens murmuren quelcom.