Monocroms

Aquesta proposta pretén confrontar a l'espectador amb una imatge que no li permet escapar, que li proposa recrear-se en la bellesa del que és real, del que és imperfecte. Una sèrie que va començar amb l'encontre, en un viatge pels Estats Units, d'aquests edificis de façanes cegues i maquillades. La crisi ens aïlla, ens tanca sobre nosaltres mateixos i hem d'amagar-nos en falses aparences per no mostrar el drama interior. El projecte Monocroms és a la vegada, imatge i metàfora. Els edificis mostren restes de finestres i portes infranquejables. Les fotografies suggereixen el pas a una nova realitat darrera la finestra fotogràfica però ens frena la frontalitat i impermeabilitat de la pròpia imatge. Quedem atrapats en un estret espai entre el nostre món i un altre que es converteix en impenetrable. Hem de recrear-nos en la pròpia fotografia, en el que ens suggereix i en les seves característiques formals que ens acaben provocant una vibració entre el que és figuratiu i el que és abstracte.